Nacionalisme alemany

El nacionalisme alemany (en alemany: Deutscher Nationalismus o Deutschnationalismus) és el nacionalisme referent als alemanys i al context de la cultura alemanya.^[1] Els orígens històrics del sentiment d'identitat alemanya comencen amb la Reforma Protestant iniciada per Martí Luter i l'aparició d'un model comú de llengua estàndard per a l'ús comú, la literatura i la religió.^[1] El mateix concepte de “nacionalisme” prové del pensador alemany Johann Gottfried Herder. Els brots més primerencs de sentiment nacionalista alemany comencen amb el Romanticisme durant les Guerres Napoleòniques, amb el sorgiment del pangermanisme. Els moviments que proposaven un Estat comú que unifiqués les terres habitades per la nació alemanya va començar a cobrar rellevància com a reacció a la invasió de territoris alemanys per part de França comandada per Napoleó I.^[1] Després de la pujada al poder i posterior caiguda del Tercer Reich, el nacionalisme alemany va prendre un to negatiu i de tabú^[2] per les atrocitats comeses pel govern nacionalista extrem dels nazis, incloent-hi l'Holocaust. Durant la Guerra Freda, un tipus moderat de nacionalisme va servir d'ideologia de fons envers la reunificació d'Alemanya de l'Alemanya occidental i l'Alemanya oriental, el qual succeí el 1990.^[2]